Regne de Kaffa

Regne de Kaffa

Localització
7° 16′ 00″ N, 36° 14′ 00″ E / 7.266667°N,36.233333°E / 7.266667; 36.233333
Capital	Anderaccha (en)
Població humana
Religió	cristianisme
Dades històriques
Creació	c. 1390
Dissolució	1897

El Regne de Kaffa (vers 1390–1897) fou un estat localitzat al sud del que és ara Etiòpia, amb capital a Bonga. El riu Gojeb formava la seva frontera nord, més enllà del qual hi havia els regne de la regió del Gibe; a l'est el territori dels pobles Konta i Kullo que ocupaven el territori entre Kaffa i el riu Omo; al sud les nombreses tribus del poble de Gimira, i a l'oest les terres del poble Majangir.^[1] La llengua nativa, també coneguda com a kaffa, és una de les del grup Omòtic de llengües.

Kaffa es dividia en quatre subtribus, que parlaven una llengua comú, el kefficho del grup Gonga/Kefoid de la família de l'Omòtic; un cert nombre d'estrangers, comerciants musulmans i membres de l'Església Etiòpica, també vivien al regne. Hi havia un cert nombre de grups de gent, "però amb l'estatus de submergits (una mena de sistema de castes), que també vivien al regne; aquests incloïen els Manjo, o caçadors; els Manne, o treballadors de la pell; i el Qemmo, o ferrers.^[2] El Manjo fins i tot tenien el seu propi rei, designat pel rei de Kaffa, i tenien les obligacions de vigilar els quarters reials i les portes del regne.^[3]

La terra on era aquest antic regne és muntanyosa amb extensions de bosc. La terra és molt fèrtil, capaç de tres recol·leccions a l'any.